FARINACIS I TUBERCLES (IV)

Menjar pasta engreixa? He de deixar de prendre gluten?

Mitges veritats?....

Avui veiem els “altres” aliments d’aquest ampli grup

Els farinacis no s’acostumen a prendre sols. Cal fer una valoració correcta de l’àpat, triant bé els aliments amb que els acompanyem

Un repartiment calòric idoni per a cobrir les nostres necessitats energètiques, necessita que un 45-55% de les Cal de l’àpat vinguin d’aquest grup

Al seu torn, la quantitat total que n’ingerim, s’haurà de valorar.

És un grup en el que seria bo que féssim aquell equilibri: entre poc i massa.

 

Dins de l’ampli grup de carbohidrats trobem altres aliments, que no son pa o pasta o que no procedeixen del blat i/o dels cereals:

1.  Altres aliments

a.   procedents del blat:

GALETES TIPUS “MARIA”: bàsicament s’elaboren amb farina de blat, sucre i una mica de greix, que pot ser oli o mantega. La massa obtinguda es forneja.

NEULES: les que no son farcides tenen una composició similar a l’anterior afegint-hi clara d’ou. Les farcides, s’hauran de valorar d’acord al seu farciment, habitualment xocolata.

Pizzes: només la base segueix el valor nutricional del grup. A partir d’aquí, depenent de que s’hi posi, el valor nutricional serà un o altre. Sí que és cert que, en general, no necessiten de greixos per a la seva elaboració ni per a la seva cobertura.

b.  Procedents dels cereals:

ARRÒS: també es pot presentar com “blanc” o integral, però a més pot ser vaporitzat (similar a una precocció). Pel que fa a vitamines i minerals passaria el mateix que pel que hem comentat en els casos anteriors. Aquí la proteïna te una lleugera millor qualitat, però quantitativament és la meitat. També el podem trobar en diferents formes al mercat en altres fórmules de precocció.

BLAT DE MORO: composició similar als anteriors, només que conté alguns carotens. S’empra sovint per elaborar els flocs per esmorzar. En aquest aliment industrial, caldria valorar molt bé la quantitat i diversitat de productes acompanyants que hi porten: sucre, mel, xocolata, extracte de malta.., si estan enriquits en vitamines i minerals i si hi afegeixen fibra. Durant el procés d’elaboració dels flocs, disminueix la quantitat d’àcid fític.  Caldria llegir l’etiquetatge de cada producte.

c.   Pseudocereals

Anomenem així als aliments que s’acostumen a emprar com si fossin cereals, però que no pertanyen a la mateixa família botànica. Son el fajol i la quinoa. El fajol havia estat molt utilitzat en èpoques en que l’alimentació era molt minça (guerra civil) i s’emprava com farina negre (pa negre) o farinetes.  Molt conegut a La Garrotxa i al Ripollès. Pertany a la família de les poligonàcies, aquestes no tenen gluten. La quinoa procedeix del Perú, de la família de les amarantàcies, de composició semblant als cereals, amb una mica més de proteïna que no és gluten.

d.  Tubercles

Aquí trobem les patates i els moniatos de la nostra cuina. S’inclouen en el grup dels farinacis, per l’elevada quantitat de carbohidrats que tenen. També contenen una quantitat significativa de fibra.

PATATES: contenen proteïna i una quantitat significativa de vitamina C. Cal tenir en compta que la vitamina C es perd per contacte amb l’aire, per l’emmagatzematge, per la cocció... Tot i això, coccions com la papillotte al forn, no la destrueixen tant.

MONIATOS: contenen abundants vitamina A i bastant vitamina C i potassi, entre d’altres minerals. És molt agraïda la cocció al forn que acostumem a fer (amb sal o sense), ja que no provoca tanta pèrdua de vitamina C ni de minerals, ja que no intervé l’aigua, com en el cas d’una ebullició.

 

2.  Freqüència de consum

Com vam comentar a la primera sessió, els aliments d’aquest grup s’han d’anar consumint al llarg de tot el dia. La diferència la podem establir en el com:

o  El pa, per acompanyar els plats i/o com entrepans, en els quals haurem d’anar canviant el contingut, tenint en compte la mida i recordant que han d’anar acompanyats d’una peça de fruita i d’un got de llet o làctic (no postres de fantasia)

Recordar aquí un esmorzar casolà perdut: mullar pa en un got de llet: fan complementació proteica

o  Pasta: prendre de 3 a 4 cops per setmana com a plat principal o com a base d’un plat combinat.

o  Arròs: la recomanació és prendre una ració a la setmana, i un altre, com a mitja ració. La diferència amb la pasta rau en la seva diferència de digestibilitat. Recordar que l’arròs amb llenties fa complementació proteica.

o  Pizzes: depenent del que hi duen al damunt, has de  comptar com a plat o com a plat combinat. Haurem de valorar molt bé, però, el que duen, per veure si cal afegir proteïna (sobre tot en els adolescents) o verdura/hortalisses a l’àpat, disminuint la mida, si calgués.

 

Per a tot el grup: no convé prendre aliments sense gluten si no es pateix una celiaquia, perquè el gluten te el seu paper específic dins del grup de proteïnes i cap altra proteïna el pot fer.

D’altra banda, quan suprimim llargament un aliment dels nostre consum habitual, quan el volem tornar a prendre, ens pot costar digerir-lo.