L'AIGUA DE BEGUDA (I)

En el seu origen rau el seu patrimoni nutricional

El tast no te a veure amb el valor nutricional

És aliment i nutrient

Te 0 calories: no ens pot fer engreixar ni aprimar

És essencial per a la vida humana

1    Consideracions inicials

L’aigua és un recurs natural que pot procedir de pous, de rius, rieres... La seva composició en minerals, bàsicament, encara que també en microflora, és  característica dels sòls que va recorrent fins arribar al punt de la seva surgència. Aquest és el patrimoni nutricional de l’aigua.

Per abastar la essencialitat de l’aigua per a la vida humana, podem anar des de la història fins als coneixements en bromatologia, alimentació i nutrició.

La història ens diu que els assentaments humans que s’han anat produint al llarg del temps, sempre han estat en llocs propers a l’aigua: rius, mar, llacs... Ja el grec Tales de Milet (624-546 ac aproximadament) afirmava que l’aigua era “el principi, la causa i la substància primitiva de totes les coses”. Posteriorment van construir els aqüeductes, com a forma de transport de l’aigua; van aparèixer les termes, com a font de salut a partir de l’aigua, i, amb l’aparició de grans epidèmies (per ex. còlera) atribuïbles en part a l’aigua de beguda, va començar la necessitat de desinfectar-la. Cap al segle XIX amb l’aparició de les termes, va néixer el costum d’endur-se’n aigua embotellada cap a casa, per poder continuar amb els tractaments iniciats.

Entràvem ja en una nova cultura de l’aigua recuperant la de Tales: l’aigua com a base, i quasi sinònim, de salut.

2    Processos tecnològics

En l’actualitat, i mantenint  l’aigua com a font de salut, s’han establert diverses tecnologies, per assegurar la seva salubritat en el punt de consum. Quan arriba al punt de surgència, des de pous, rieres... és captada segons la seva destinació: per lliurar-se directament a través del broc de les fonts o a través de la aixeta de casa o per comprar-la envasada. En els dos últims casos, l’aigua es conduïda als dipòsits. A partir d’aquí, s’estableix una diferenciació bàsica entre l’aigua de xarxa i envasada: la primera s’ha de desinfectar per assegurar salubritat fins el punt de lliurament (aixeta del consumidor), mentre que la segona té prohibit el tractament amb desinfectants, tot garantint la mateixa salubritat.

En tots dos casos hi poden haver altres tractaments per adequar llur composició, si cal, al que demana la normativa, que exigeix la mateixa composició a una aigua de xarxa que a una envasada. Aquests tractaments han de demostrar ser innocus per a l’aigua per poder-se aplicar.

Un altra diferència: l’aigua de xarxa contacta amb els materials plàstics de les canonades, dipòsits... per poc temps. L’aigua envasada pot romandre molt temps (mesos, anys) tancada dins l’envàs alimentari (plàstic, vidre..).

Pel que fa a l’aigua de la font, no acostuma a rebre cap tractament, ni el desinfectant, per la qual cosa la seva salubritat no està garantida.

El tast de l’aigua no te a veure amb el seu valor nutricional

L’aigua mineral natural és la que manté en origen una composició mineral més constant.

3    Que conté?

En principi, l’aigua és un líquid transparent, inodor incolor, insípid, compost d’hidrogen i oxigen que bull a 100ºC i que conté substàncies dissoltes.

La bromatologia  ens diu, que l’aigua es H₂O, però no només això, sinó que conté elements minerals, oligoelements… com hem comentat abans. Encara que en petites quantitats, aquesta composició, s’ha de tenir en compte, atès que és una aportació continuada al llarg de cada dia. L’aigua és aliment i nutrient alhora.

A més, cal dir que l’aigua té un valor calòric 0, per tant no ens pot fer engreixar ni aprimar (ho veurem al tema 3)

4    Per a què la necessitem?

Quantitativament és el principal component del cos humà: entre el 55-60% del peso corporal, és aigua, tenint en compte que el procés vital comporta una pèrdua hídrica: en els nounats , l’agua és al voltant del 70% de la composició corporal, mentre que en los ancians, pot arribar a disminuir fins el 50%.

Les seves funciones son variades:

ü  Es el medi aquós, on es dissolen tots els soluts corporals.

ü  Es el vehicle que transporta els nutrients a les cèl·lules, així com el de llurs substancies de rebuig.

ü  Ajuda al procés digestiu.

ü  Contribueix a la regulació de la temperatura corporal mitjançant l’evaporació d’aigua a través de la pell.

ü  Aporta  minerals en quantitats més o menys significatives, però que repercuteixen diàriament en la nostra nutrició.

El seu valor real també es pot veure en els efectes patològics que pot causar llur mancança. Un parell d’exemples:

v En un clima moderat, els adults poden viure com a màxim 10 dies sense  aliments ni begudes, mentre que sense aliments però amb beguda, podrien viure diverses setmanes, fins 60/70 días, si es tractés d’un adult sà i ben nodrit.

v Un dels problemes de los accidentes graves en la carretera, es que provoquen una gran pèrdua de líquids corporals, produint-se l’anomenat shock hipovolèmic.

L’aigua, és essencial per a la vida humana.