PRODUCTES "SNACK" - CALORIES BUIDES (II)

Continuem picant...?

Continuen essent només calories!

Continuem amb calories buides: participen del metabolisme calòric, però no del nutricional Només ens aporten calories. No ens calen per nodrir-nos

Degut al seu alt contingut calòric, els hem de comptabilitzar en el còmput calòric del dia

Cal estar atents a l’etiquetatge: veurem la quantitat de productes addicionals que duen. Els necessiten perquè no son productes naturals.

Continuant amb l’oci i el lleure, les festes, els dinars de grup..., amb les begudes refrescants acostumem a prendre “aliments” sòlids per picar: genèricament els anomenem productes “snack”.

Acostumen a ser salats, patates xip, “ganchitos” i/o “fantasmes”... de la marca comercial que sigui..., encara que també n’hi ha de dolços: barretes de xocolata, barretes energètiques.... aquí i ara, ens referirem bàsicament als salats, deixant de banda les barretes energètiques, els cacauets ( amb una excepció) i evidentment els preparats dietètics per a substituir àpats (els veurem un altre dia)

1.  Bromatologia i tecnologia

PATATES XIP: les va descobrir accidentalment el cuiner del restaurant d’un hotel de luxe (Lake Lodge, Sarasota), George Crum, quan a finals del 1800, un client desenganyat amb les patates fregides que li havien servit, les va trobar massa gruixudes i el va obligar a anar fent-les cada cop més fines, fins a trobar-les del seu gust. El cuiner, les va fregir en oli ben calent i els hi va afegir sal. El client encantat ho va anar explicant i l’any 1895 es va iniciar l’empaquetatge, la distribució... de les patates després anomenades “xip” fins que el 1920 van començar la seva fama mundial. Tecnològicament, les patates xip es fabriquen a partir de patates fresques, pelades i rentades, que es tallen molt finament i es fregeixen amb oli o greix comestible a temperatures molt elevades fins que queden daurades.

“GANCHITOS”: En el cas dels “ganchitos” s’elaboren amb els carbohidrats (les farines) procedents del blat de moro, i se li afegeixen, aromes espècies, colorants...aromatitzants de formatge, i extracte de pebre dolç per obtenir el color ataronjat. S’elaboren mitjançant un procés d’extrusió. Això és, es fa una barreja de la farina de blat de moro amb aigua, fins obtenir una pasta que s’introdueix a pressió en una màquina que treballa altes temperatures. Quan la barreja està feta, es forçada a sortir per una petita obertura que pot tenir diverses formes: allargada, espiral o de ganxo. En sortir del motlle, per una diferència de pressions amb l’exterior (més baixa) la forma resultant s’infla. després es posen al forn, per fixar la textura, i s’hi afegeixen els saboritzants.

PRODUCTE DERIVAT de CACAUET: Pel que fa als “cacauets fregits amb mel i sal”, es prepara un almívar en base de mel i alguns agents estructurals per evitar que s’enganxin entre ells. Es submergeixen en oli (150º, 160º..) per provocar una caramel·lització de la capa més externa de manera que quedi cruixent. Acabada la fregitel·la, i abans que el producte es refredi, es remenen amb una barreja de sucre fi i sal.

1.  Valor nutricional

PATATES XIP: El valor nutricional de cada 100gr de patates xip, acostuma a ser: 500 Cal / greixos totals 27gr, greixos saturats 2,5gr, Carbohidrats  55gr, sucres 2gr, proteïnes 7g, sal 1-1,5 gr depenent de la marca. També n’hi ha dites sense sal: cal comprovar-ho. També n’hi ha enlloc de fregides, fetes al forn.

GANXITOS: Pel que fa als “ganxitos” està clar que no tenen gluten i per tant son aptes per celíacs, però igual com les patates xip no cal recomanar-los.

Poden contenir,  alguns minerals i vitamines com: magnesi, potassi, fòsfor, tiamina (B₁) i niacina (B₃). Caldria veure en cada etiquetatge, de quina quantitat estem parlant, ja que aquestes vitamines son termolàbils. Tenen una elevada quantitat de carbohidrats, però no poden estar en el grup dels farinàcies, per la quantitat de greixos que contenen, elevats sense dubte per la fregitel·la que pateixen.

PRODUCTE DERIVAT DE CACAUET:  en aquest caso, igual como en els anteriors, pocs nutrients més que pures calories i una mica de fibra.

2.  Que en podem esperar d’aquests productes?

a.  Com a consumidors: gaudir del temps lliure, aprofitant unes característiques organolèptiques (sabor, color, olor...) sobre una base de carbohidrat, que les fa “ideals” per acompanyar les begudes refrescants. Resumint no n’esperem cap aportació nutricional com a tal. Però és que a més, no les recomanarem pel seu alt valor calòric. És una aportació calòrica que no ens deixa cap o quasi cap nutrient.

Podem esperar, alta pal·latabilitat en moments de lleure.

b.  Com a consumidors saludables: pràcticament res.

En tot cas i per finalitzar, recordar que en cas que els consumim, hauríem de tenir-los en compte pel còmput calòric del dia.

3.  Unes reflexions

a.  Socialment anem augmentant molt el seu consum quan  no aporten pràcticament cap nutrient. I el que aporten, ens desequilibren la balança calòrica. I estem molt lluny del consum de proximitat.

b.  També són molt propis dels àpats festius. Però en això no entrarem, perquè una excepció no fa al cas. El que interessa és valorar el que fem amb quotidianitat i com hem dit abans, aquests productes estan, cada dia,  més integrats a la nostra alimentació com si fossin part d’un àpat. No ho són.

c   Pel cas dels “derivats del cacauet”: seria bo que no els anomenéssim cacauets, bàsicament perquè no ho son. Els cacauets collits de la planta, tant si els mengem en cru o torrats, no han nascut amb mel, ni amb sal ni fregits. De fet creiem que l normativa no els hauria d’autoritzar a dur aquest nom, encara que un client llegint l’etiquetatge, no pugui dir que està desinformat. No és qüestió de saltar-se la llei d’etiquetatge, és qüestió de com ajudem a construir marcs mentals sobre coses que no son.

Repetim: El màrketing ens dona el que necessitem escoltar, però el producte en sí, ens dona els nutrients que necessitem?